De la terra al cel, de Manel Garcia

Una mostra que ens convida a redescobrir el nostre entorn a través d'una mirada curiosa, pacient i tècnicament depurada, un testimoni de la possibilitat de trobar bellesa i significat tant en l'estàtica del formigó com en el dinamisme del cel.

El recorregut abraça el paisatge urbà, capturant l'essència de la ciutat, revelant geometries ocultes, jocs de llums i ombres que converteixen l'arquitectura quotidiana en escenaris gairebé teatrals.

Trobem el seu contrapunt perfecte en la natura, els espais oberts on la flora i la fauna esdevenen protagonistes absolutes.

Amb una sensibilitat especial pel detall, l'autor ens apropa a la intimitat del món natural, capturant textures i colors que respiren vida i que ens recorden la fragilitat i la grandesa del nostre entorn biològic. Un altre eix d'aquesta mostra és la passió pel domini de l'aire.

Es manifesta en dos vessants que dialoguen constantment: l'orgànica i la mecànica. D'una banda, la seva col·lecció d'aus és un exercici de paciència i precisió ornitològica, on es captura cada ploma i cada gest.

De l'altra, les imatges d'avionetes ens parlen de l'enginy humà i el somni d'Ícar, amb enquadraments que destaquen la bellesa de l'aeronàutica i la llibertat del moviment. Coordinació: Pedro García