Els Ocells-estels d'Aurèlia Muñoz

Coincidint amb l'inici del Centenari Aurèlia Muñoz, a l'atri del MACBA es poden contemplar tres reconstruccions d'escultures de la sèrie Ocells-estels (1982), una de les més emblemàtiques de l'artista.

Muñoz va concebre aquestes peces per ser instal·lades a gran altura i dialogar amb la llum natural, condicions que la presentació actual reprodueix fidelment.

El 1982, l'artista va mostrar la sèrie al Palacio de Cristal de Madrid i a les Drassanes Reials de Barcelona ─dos espais d'escala i qualitats lumíniques excepcionals─ i, posteriorment, el conjunt va ser seleccionat per a l'11a Biennal Internacional del Tapís de Lausana (1983).

La intenció de Muñoz era que les obres sobrevolessin els llocs i les persones, de manera que propiciessin una expansió de l'espai tant a l'aire lliure com a l'interior de grans edificis.

Al MACBA, aquestes obres ocuparan l'atri de l'Edifici Meier durant bona part de l'any commemoratiu, per migrar després cap a diferents punts del territori català.

Aurèlia Muñoz Ventura va néixer a Barcelona el 13 d'abril de 1926 i, després de dedicar-se durant més de cinc dècades a la pràctica artística a través de múltiples mitjans, avui és reconeguda com una de les figures clau per comprendre l'evolució de l'art contemporani de la nostra època.

Aquesta commemoració posa de manifest el rol pioner i visionari d'una artista que, amb el seu treball ─fonamentalment escultòric, però també pictòric i gràfic─, va travessar i renovar tècniques ancestrals com el brodat, el nus (o macramé) o la fabricació de paper; i ho va fer en diàleg amb les avantguardes artístiques del seu temps, alhora que creava vincles entre disciplines com l'art, l'arquitectura, el teatre i l'enginyeria.

La seva obra revela una mirada compromesa que anticipa preocupacions ecosocials com la sostenibilitat material i les relacions entre espècies, així com la importància de la diversitat i la poètica com a nexes entre els àmbits de la producció artística i la vida.

La producció i la instal·lac