Josep Maria de Sucre

Josep Maria de Sucre (Barcelona, 1886-1969) fou pintor, poeta, crític d'art i un dels grans dinamitzadors culturals del seu temps. La seva trajectòria ocupa un lloc clau en el pas del Noucentisme cap a l'avantguarda de la Catalunya del segle xx.

Amb una sensibilitat avançada a la seva època, la seva obra anticipa alguns dels plantejaments neoexpressionistes que emergirien dècades més tard, especialment en la manera d'endinsar-se en la psicologia humana a través del rostre.

Cares, màscares i retrats esdevenen espais d'exploració de la interioritat, marcats per una intensitat expressiva i una profunditat inquietant que apel·len directament al públic.

Aquesta exposició vol retre homenatge a Josep Maria de Sucre tot posant en relleu no només la seva producció artística, sinó també el seu paper decisiu com a mecenes espiritual d'una generació d'artistes de la primera postguerra.

La mostra reuneix obres d'una trentena de creadors catalans que van reprendre l'impuls de les primeres avantguardes, interromput per la Guerra Civil.

En aquest context, la tasca de Sucre va ser fonamental com a pont entre els artistes vinculats al període republicà i els nous creadors emergents que, gràcies a les beques de l'Institut Francès per fer estades a París, van poder reconnectar amb els corrents artístics internacionals i amb una modernitat de vocació cosmopolita.

La proposta expositiva pretén, així, redescobrir una figura i un moment històric que reclamen una mirada atenta dins el relat de l'art català de postguerra. Exposició comissariada per Aitor Quiney i Joan Gil Gregorio.