Picasso i l’arquitectura

Aquesta exposició explora la relació entre l'obra de Pablo Picasso i l'arquitectura moderna.

D'una banda, posa en valor la contribució de Picasso en la creació de l'espai contemporani i, de l'altra, explora la influència determinant de la seva obra en el desenvolupament de l'arquitectura moderna.

A través del cubisme, Picasso va revolucionar la representació de l'espai, incorporant noves dimensions de percepció basades en la geometria, la ciència i l'abstracció.

El nou llenguatge espacial i plàstic va incorporar recursos com el collage, la fragmentació, la superposició, el muntatge, la translació o la transparència.

Aquest nou instrumental de la pintura no només va transformar l'art pictòric, sinó que també va influir en l'arquitectura i en la manera de pensar i projectar l'espai.

Tot i que Picasso mai no va construir cap obra arquitectònica, la seva relació amb l'arquitectura és significativa. En diverses ocasions va col·laborar amb arquitectes per crear obres pensades per a espais concrets.

En aquesta exposició mostrarem casos com el Guernica, pintat per al pavelló espanyol de l'Exposició Internacional de París de 1937, i els frisos de 1962 per a l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona.

En tots dos exemples es planteja una mateixa qüestió, malgrat les diferències d'època i naturalesa: si la síntesi entre pintura i arquitectura és possible o no.

Entre els grans mestres de l'arquitectura moderna, Le Corbusier és qui rep una influència més profunda de l'obra de Picasso.

El pas dels processos tradicionals de la pintura cap a la ciència i el maquinisme va impulsar una renovació de la projectació arquitectònica i va introduir símbols universals inspirats en el món picassià.

" i "Picasso i Le Corbusier", oferint una mirada innovadora sobre el diàleg entre pintura i arquitectura al llarg del segle XX